Carmen i María José Godó i Salsas, fadrines i sense descendència, van llegar la seva herència a la Fundació que van constituir al 1984 i que té com a objectius el finançament de projectes i l’ajut a les persones en situació de risc d’exclusió social.
Família igualadina de tradició fabril
Les fundadores de la Fundació Carmen i María José Godó, Carmen i María José Godó i Salsas, pertanyen a una notable família igualadina de tradició fabril. Els seus orígens es remunten al segle XVIII. Ramon Godó, nascut a Valldelou (la Llitera) i paraire d’ofici, és el primer membre de la família de qui tenim notícia. El fill d’aquest, Ramon Godó Mas, deixa el seu poble natal, com tants joves de la seva època, per buscar un futur millor en plens inicis de la Revolució Industrial.
S’estableix a la capital de l’Anoia, on amb els coneixements de fil i llana familiars prospera com a teixidor. Dos dels fills de Ramon Godó Mas, Oleguer Godó i Domingo i Antoni Godó i Domingo, tindran un paper rellevant a la vila d’Igualada. Antoni Godó, per exemple, és el patriarca de la família de fabricants, editors i polítics que funden el diari La Vanguardia i són ennoblits l’any 1916 amb el títol de comtes de Godó.
La Quadra de Ca l'Oleguer
Oleguer Godó i Domingo funda l’any 1790 un important negoci tèxtil, la Quadra de Ca l’Oleguer, clau en el procés d’industrialització d’Igualada, mentre el seu fill i hereu, Oleguer Godó i Castelltort, participa l’any 1843 en la fundació de la Compañía Fabril Igualadina juntament amb el seu cosí Ramon Godó i Llucià. Però serà la Quadra de Ca l’Oleguer, ubicada al carrer del Clos d’Igualada i dedicada al teixit del cotó, la que donarà prestigi i renom a la família.
Oleguer Godó i Castelltort, un autèntic capità d’indústria del segle XIX, és un dels patricis de la ciutat, amb un paper destacat en la fundació de l’escola de nenes de les Escolàpies d’Igualada, gràcies a la seva trobada en un viatge a Mataró amb Santa Paula Montalt, fundadora de la Congregació de les Filles de Maria. A la mort d’Oleguer Godó i Castelltort l’any 1856, el succeeix al capdavant dels seus negocis el seu fill, Pere Godó i Fargas, que morirà només deu anys després.
Oleguer Godó i Barral
El gran protagonista del desenvolupament de la fàbrica familiar i de la seva modernització és Oleguer Godó i Barral, nét d’Oleguer Godó i Castelltort i nascut l’any 1859. Impulsor de la mecanització de la indústria i dels viatges per diferents regions espanyoles per a la venda dels seus teixits, Oleguer Godó i Barral també va tenir un paper destacat en la vida social i política d’Igualada.
Soci de l’Ateneu Igualadí, fundador i president de l’Orfeó del Noya, regidor de l’Ajuntament d’Igualada (1896-1897), tot plegat el converteix en un membre destacat de la burgesia dinàmica i creadora d’entre dos segles.
Oleguer Godó i Biosca
El fill d’Oleguer Godó i Barral, el jove hereu Oleguer Godó i Biosca es prepara a l’Escola Industrial de Barcelona, fundada per la Mancomunitat de Catalunya, per a esdevenir el futur responsable de la històrica fàbrica familiar. Entretant, el seu pare no només amplia i modernitza la Quadra de Ca l’Oleguer, sinó que diversifica el negoci familiar, obrint nous negocis com les fàbriques “Guantes Rex S.A.”, i “Curtidos Riba Guixá S.A.”, “Olegario Godó, sucesor de Arturo Stenger, S.A.” (posteriorment “Tejidos Marati, S.A.”) dedicada al gènere de punt.
Així mateix obre noves fàbriques a Caldes de Montbui (Vallès oriental), on participarà en la creació de la companyia d’electricitat “L’Electra Caldense S.A.”, a Llucena (L’Alcalatén) on es fa càrrec de la “Electro-Téxtil S.A.”, així com participarà en la fundació de la companyia d’aigües, “Aigua de Rigat, S.A.”, a Igualada.
Diversificació del negoci
Els primers anys de la dècada de 1920 estan marcats per la conflictivitat social, amb vagues i enfrontaments entre patrons i obrers. Les vagues també arriben a les fàbriques de la família Godó. L’any 1925, Oleguer Godó i Barral és elegit president de la Mancomunitat de Fabricants de Teixits de Cotó, entitat patronal fundada l’any 1919. Oleguer Godó i Barral mor el juny de 1939, poques setmanes després de tornar a Barcelona, on les seves fàbriques han patit els estralls de la guerra.
Oleguer Godó i Biosca es fa càrrec de la societat “Olegario Godó, S.A.” i reconstrueix el negoci familiar. Aviat esdevé un important empresari i financer a cavall de Barcelona i Madrid, en un moment marcat per les conseqüències econòmiques de la postguerra i el règim franquista.
Oleguer Godó i Biosca
Carmen Salsas i Durand
La Fundació de Carmen i Maria José Godó
Oleguer Godó i Biosca mor l’any 1960. Casat amb Carme Salsas i Durand, té tres filles, Carmen, María José i Mercedes. Les dues primeres, fadrines i sense descendència, en morir lleguen la seva herència a la Fundació que prèviament han constituït (1984) i que té com a objectius el finançament de projectes i l’ajut a les persones en situació de risc d’exclusió social per diferents causes.
